Faig responsables els senyors Carretero, Laporta i Ridao, d'aquesta kafkiana situació a la que s'ha arribat davant la impossibilitat de confeccionar una única candidatura sobiranista per les pròximes eleccions al parlament de Catalunya. Quan el l7 de Maig d'enguany a l'Òmnium Cultural de Barcelona es va fer conèixer el "Manifest" a favor d'una " Conferència Nacional del Sobiranisme", els signataris eren personalitats de molts diferents sentiments polítics, però cap no interposava el seu partit per damunt de l'interès d'una candidatura independentista. Acceptaven una llista transversal i tan apartidista com fos possible.
És inconcebible i inexplicable que ara en Carretero, en Laporta i en Ridao, que tots tres exactament pretenen la mateixa cosa per la Nostra Terra, prediquin als quatre vents un Estat propi per Catalunya, i els sigui impossible posar-se d'acord per establir una candidatura única.
Com deia un periodista fa uns quants dies, ningú no vol "res", però tots pretenen sortir a la foto.
Poques vegades a Catalunya hi ha hagut un ambient tan favorable com ara, per aconseguir allò que la immensa multitud, la de la manifestació del 10 de juliol, cridava amb el cor i l'ànima.
He parlat per separat amb tots tres, que s'expressen igual que tres gotes d'aigua. Ni tan sols van oposar-se a oferir el primer llocal Dr. Moisès Broggi, que malgrat els 102 anys, s'hi avé, El motiu de proposar-lo a ell de nº 1 és donar a aquesta candidatura un sentit alhora seriós i apartidista.
La decepció i la indignació del Poble de Catalunya, és justificada perquè per sobre de la nostra independència, hi ha interessos espuris i una hipertròfia exagerada del personalisme. Patètic, pitjor encara, ridicul.
Si no s'aconsegueix aquesta vegada la candidatura única, tots en serem culpables, menys el Poble que ja va parlar clar, i Espanya, una vegada més respirarà tranquil·la.
Tot Catalunya hi perdrà, i una gran abstenció serà la resposta a aquesta inqualificable conducta.
Oriol Domènec i Llavallol Un dels promotors del Manifest
|