|
Dilluns es va presentar a Barcelona un Manifest a favor d’una conferència nacional del sobiranisme. Des de fa anys, ha crescut considerablement la desafecció de Catalunya envers Espanya. En termes polítics, això vol dir que ha crescut la convicció que l’autonomisme s’ha esgotat i no dóna més de si. El Tribunal Constitucional Espanyol ho confirmarà potser aviat: l’Estatut del 2006 serà declarat inconstitucional en parts molt essencials que no solament no permetran que Catalunya vagi endavant sinó que l’obligaran a anar endarrere.
Des de fa temps, el panorama és cada cop més clar: s’ha de triar entre l’autonomisme resignat, sotmès, sense ambició, i el sobiranisme que vol que Catalunya sigui definitivament major d’edat, triar entre el dependentisme i l’independentisme. Alguns pensen que el federalisme és una posició entremig, però només és un miratge interposat, que serveix per al consol i l’autoengany. De fet, a Espanya, ningú no és federalista, i a Catalunya, cada dia n’hi ha menys.
És en aquest context que s’han d’entendre l’èxit de les consultes sobiranistes que estan en marxa i també l’explosió d’iniciatives independentistes arreu del país. N’hi ha moltes, però no estan coordinades entre elles. El manifest que es va presentar dilluns, promogut inicialment per Moisès Broggi, Heribert Barrera, Agustí Bassols, Oriol Domènec i Joan Blanch, vol precisament això: convidar els diversos grups a una conferència nacional que vulgui acordar una candidatura unitària de l’independentisme per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Arribar a un acord d’aquest abast reclama lucidesa, generositat i coratge. Si és cert, però, que els grups convocats estan prioritàriament a favor de la independència, segur que aprofitaran aquesta oportunitat unitària i il·lusionant: que Catalunya sigui independent serà un bé per a tots, sobretot per als més desafavorits, perquè només així podrem esdevenir, tots junts, un país modern, pròsper i socialment avançat. El manifest de dilluns és un projecte immediat per canviar de debò les coses.
|